Tsuba, berenjenekin - Bilboko Arte Ederren Museoaren

Erosi irudia

Tsuba, berenjenekin

Masahisa. XVIII. mendea

Burdina, urrezko aplikazioekin

7,3 x 7 x 0,5 cm

Bushu ju/Masahisa (武,州,住,/正,久,)

82/1002

María de Arechavaleta andrearen dohaintza, José Palacio jaunaren bildumakoa 1953an

Denboran aurrera egin ahala, sinatzen eta identifikatzen hasi ziren artelanak, baita tsubak ere. Honako honetan berau landu zuen artistarena ageri da, «Masahias, Musashin bizi zena». Elkarren artean nahasten diren urre koloreko eta uhin txikien formako alberjinia batzuk ageri dira dekorazio gisa, dekorazioa tsubaren ertzeraino eta azaleko hutsuneetaraino iristen dela. (Fernando García Gutiérrez, 2014)

Bibliografia hautatuta

  • Arte japonés y japonismo [Cat. exp.]. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2014. pp. 158, 507, 509-510, 517, 523, 541, n° cat. 22.
  • Caeiro Izquierdo, Luis. La Cultura Samurai : armas japonesas en las colecciones españolas [tesis inédita]. Madrid, Universidad Complutense de Madrid, 1991.
  • García Gutiérrez, Fernando. "Tsuba : Japoniako zaldunen ezaugarri bat. Tsuba bilduma Bilboko Arte Eder Museoan = Un signo distintivo de los caballeros de Japón. Colección de tsuba en el Museo de Bellas Artes de Bilbao = The Mark of the Kinghts of Japan. The Tsuba Collection at the Bilbao Fine Arts Museum", B'07 : Buletina = Boletín = Bulletin, n° 3. 2008. pp. 101-159.
  • Sala Ivars, Marcos Andrés. "Estudio y catalogación de las colecciones públicas de sables japoneses en el País Vasco", Ars Bilduma, n. 11. 2021. p. 75.