Satiroa txirula jotzen (Jupiterren haurtzaroa) (zatia) - Bilboko Arte Ederren Museoaren

Erosi irudia

Satiroa txirula jotzen (Jupiterren haurtzaroa) (zatia)

Jordaens, Jacob

Anberes, Belgika, 1593/05/19 - Anberes, Belgika, 1678/10/18

Olioa mihisean

99 x 150,5 cm

c. 1639

89/48

1989an eskuratua

Lehenengo planoan satiro baten irudi indartsua nabarmentzen da -mitologiako pertsonaia, ahuntz adarrak eta hankak dituena-, txirula jotzen; itxura malenkoniatsua du, eta inguru-ne arkadikoan eta egunsentiaren argiaz inguratuta dago. Era horretako irudi indartsu eta biluzia, mundu klasikoarekin eta mitologikoarekin lotua, asko errepikatzen da Jordaensen lanetan, eta oso nabarmen uzten du pintoreak era horretako gaiei indarra emateko dituen dohain bereziak; indar hori da, hain zuzen ere, margolariaren lan gehienen ezaugarri nagusia. Horretan asko laguntzen du margolariaren estiloa definitzen duen egikera bereziak: pintzelkada luze, kartsu eta enpastatuak. Horien bitartez, halaber, mugimendu sentipena lortzen du. Arratseko argiak margolariari aukera ematen dio hain gustuko zituen argi-kontrasteak sortzeko. Lana 1639koa da, Jordaensen garairik emankorrenekoa.

Lan honen gaur egungo konposizioa Jordaensen eskuetatik irten zenaren oso bestelakoa da; izan ere, margolanaren 1956ko argazki batek erakusten duenez, margolana ia laukia zen jatorriz, eta satiroaren oinetan bi haur eta ninfa bat ageri ziren, lotan. Urte horren ondoren, ordea, margolana moztu egin zen, eta ez dakigu non dagoen beheko erdia. Jatorrizko konposizioaren zentzua, beraz, gaur egun erakusten duenaren oso bestelakoa zen; izan ere, margolariaren asmoa, Matías Díaz Padrónen iritziz, gai mitologiko zehatz bat irudikatzea zen: Jupiterren haurtzaroa. Margolanaren beheko aldean ageri zen haren irudia. Kontakizun mitologikoaren arabera, ninfek zaindu zuten Jupiter, eta Aix ahuntzaren esnearekin elikatu zuten, Ida mendiaren kretatar hegaletan; hantxe eduki zuen Reak, Ideon Antron izenaz ezagutzen den haitzuloan.

Jordaensek Adam van Noorten tailerrean ikasi zuen; gero, Rubensen ikasle eta kolaboratzaile izan zen, eta hura izan zen, hain zuzen ere, Jordaensen erreferente nagusia, bai gaiei dagokienez bai konposizioei dagokienez. Anberestik irten gabe, Rubens eta Van Dyck hil zire-nean, bera izan zen hegoaldeko Herbehereetan arrakasta handiena izan zuen margolaria, eta haren ospeak eremu flandestarra gainditu zuen, halako eran non Europako errege-erregina garrantzitsuen aginduak jaso zituen, hala nola, Felipe IV.arenak, Karlos I.arenak edo Kristina Suediakoarenak. [Ana Sánchez-Lassa]

Bibliografia hautatuta

  • Tesoros del Museo de Bellas Artes de Bilbao : pintura, 1400-1939 [Cat. exp.]. Madrid, El Viso, 1989. pp. 54-55. n° cat. 12.
  • Capolavori dal Museo di Bellas Artes di Bilbao [Cat. exp.]. Roma, Leonardo-De Luca, 1991. pp. 48-50, n° cat. 22. (Con el título Dio Pan che suona il flauto)
  • Gállego, Julián. "Bilboko Arte Ederren Museoak eskuratutako antxinako artelanak, 1980-1992 = Adquisiciones de arte antíguo en el Museo de Bellas Artes de Bilbao, 1980-1992 [Folleto]", Guía de Exposiciones, n° 181. 1993. n° cat. 17.
  • Jacob Jordaens, 1593-1678 : paintings and tapestries [Cat. exp.]. Antwerp, Gemeentekrediet, 1993. vol. I, p. 150, fig. A43a.
  • Castañer López, Xesqui. Pinturas y pintores flamencos, holandeses y alemanes en el Museo de Bellas Artes de Bilbao. Bilbao, Fundación Bilbao Bizkaia Kutxa, 1995. pp. 178-180, n° cat. 63.
  • Zugaza, Miguel ... [et al.]. Museo de Bellas Artes de Bilbao : maestros antiguos y modernos. Bilbao, Fundación Bilbao Bizkaia Kutxa = Bilbao Bizkaia Kutxa Fundazioa, 1999. pp. 120-121.
  • Sánchez-Lassa de los Santos, Ana. Flandestarrak Bilboko Arte Eder Museoan = Flamencos en el Museo de Bellas Artes de Bilbao [Folleto]. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2000. p. 18, n° cat. 16.
  • Zugaza, Miguel ... [et al.]. Maestros antiguos y modernos en las colecciones del Museo de Bellas Artes de Bilbao. Bilbao, Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2001. p. 57.
  • Bilbao a Genova : la cultura cambia le città [Cat. exp.]. Milano, Skira, 2003. pp. 82-83, n° cat. 5. (Con el título Il dio Pan mentre suona il flauto (frammento), y atribuido a Jacob Jordaens)
  • Museo de Bellas Artes de Bilbao : guía. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2006. p. 62.
  • Musée des Beaux Arts de Bilbao : guide. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2006. p. 62.
  • Bilbao Fine Arts Museum : guide. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2006. p. 62.
  • Museo de Bellas Artes de Bilbao : guía. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2011. p. 62, n° cat. 42.
  • Bilboko Arte Ederren Museoa : gida. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2012. p. 62, n° cat. 42.
  • Díaz Padrón, Matías. "Jordanes : sátiro tocando la flauta (La infancia de Júpiter) = Jordanes : Satyr Playing the Pipe (Jupiter's Childhood) = Jordaens : Satiroa txirula jotzen (Jupiterren haurtzaroa)", Buletina = Boletín = Bulletin, n° 6. 2012. pp. 151-174, 249-255.
  • Barroco exuberante : de Catelan a Zurbarán : manifiestos de la precariedad vital [Cat. exp.]. Bilbao ; Zürich, Guggenheim Bilbao ; Zürcher Kunstgesellschaft = Kunsthaus Zürich, 2013. pp. 101, 166.
  • Musée des Beaux Arts de Bilbao : guide. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2014. p. 62.
  • Bilbao Fine Arts Museum : guide. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2014. p. 62.
  • 110 Años 110 Obras [Cat. exp.]. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2018. pp. 114-115, sin n° cat.
  • 110 Ans 110 Oeuvres [Cat. exp.]. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2018. pp. 114-115, sin n° cat.
  • 110 Urte 110 Artelan [Cat. exp.]. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2018. pp. 114-115, sin n° cat.
  • 110 Years 110 Works [Cat. exp.]. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2018. pp. 114-115, sin n° cat.
  • Díaz Padrón, Matías. Jacob Jordaens y España. Madrid, Instituto Moll, 2018. 2 T.. pp. 65, 258-261, n° cat. 38. (con el título La infancia de Júpiter)